Hola a tots/es! A Vilanova i la Geltrú tenim moltes llegendes i ens ha costat molt posar-nos d'acord. Finalment hem triat aquestes dues i ens hem animat a escriure-les. Esperem que us agradin!
Llegenda de la fundació de Vilanova i la Geltrú
Hi havia una vegada un castell a l’antic barri de la
Geltrú on hi vivia un feudal despietat i envejós. Com que no l’estimava ningú,
va proclamar una llei que s’anomenava “dret a cuixa” que consistia en que totes
les noies que es casaven dins el seu territori havien de passar la nit de noces
amb ell.
Una parella que es volia casar no estava d’acord amb
aquesta llei i va fugir de la Geltrú per anar-se’n a casar al poble veí de
Cubelles. Van demanar ajuda al senyor feudal de Cubelles i aquest els va donar
permís per casar-se i construir una caseta a l’altra riba del torrent.
Amb el temps, dins del seu terme i protecció, moltes
altres parelles que tampoc estaven d’acord amb la llei del feudal de la Geltrú,
van anar fent el mateix i es van traslladar a l’altra riba.
Així va néixer la Vilanova de Cubelles, actual
Vilanova i la Geltrú.
La lluna en un cove
Explica una llegenda que
fa molts anys a Vilanova, hi havia un noi molt tossut que volia pescar la
lluna.
Tot va començar un dia passejant
per la vora del mar al veure la lluna
plena reflectida a l’aigua.
El noi va dir:
-Aquesta lluna ha de ser
tota meva!
Es va treure les sabates,
es va arromangar els pantalons i ....XAP! cap a l’aigua. Va intentar agafar la
lluna moltes vegades però no hi va haver manera.
Va anar corrents a casa seva a buscar un cove per poder-la
agafar. Va tornar a
la platja i va dir-li a la lluna:
-Vine amb mi i
així seràs meva.
El noi va agafar el cove i va intentar agafar-la però se li escapava pels foradets del cove i
tornava a reflectir-se a l’aigua. Cada mes, el jove quan hi havia lluna plena,
intentava agafar-la.
Per això als vilanovins ens diuen pesca
llunes, somiatruites, tossuts i llunàtics, doncs moltes vegades volem
aconseguir coses impossibles.
Els alumnes de 4t de primària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada