Aquesta llegenda explica la creació de la ciutat d'Igualada:
En aquells
dies, la muntanya dels tres Mollons i la
del castell de Claramunt estaven unides formant l’estany Aqualata.
A la vora de l’estany
hi havia una gran masia d’un senyor de molt mal humor i caràcter aspre. A prop
de la masia hi havia boscos i camps de conreu.
El Banyeta era un
dimoni que el mirava i es va disposar a fer-lo feliç a aquell pobre home. El
dia era bonic, el cel era clar i feia un sol espectacular que semblava que
l’aigua s’acabés. En arribar a la masia, ja hi va trobar al Banyeta amb ganes
de fer coses.
El Banyeta feia
totes les feines de camp molt ràpid: regar, batre, fer llenya, etc. No quedaven
mes feines per fer, el pagès es va preocupar molt.
El pagès estava
molt trist perquè no tenia més feina per en Banyeta, Se li volia quedar
l’ànima. Li va donar una última feina, treure les pedres que unien la muntanya
del Castell de la Pobla i els dels Mollons.
EI Banyetes va
anar a les muntanyes altes i va treure
les pedres una a una, llavors l’ Estany
es va convertir en un riu que és el riu Anoia.
Al final el pagès
es va quedar sense cap feina per donar-li. Aquest es va emportar la seva ànima al
infern, per sempre.
Encara avui, a
l'escut d'Igualada hi trobem unes quantes ones d'aigua a la part inferior,
representant l'antic estany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada